Polietilè de polvorització: substància elastomèrica formada per la reacció d'un component isocianat (denominat component A) amb un component amino compost (abreujat com a component R). El isocianat pot ser aromàtic o alifàtic. El seu component A pot ser un monòmer, un polímer, un derivat d’un isocianat, un prepolímer i un semi-prepolímer. Els prepolímers i semi-prepolímers es preparen reaccionant un grup amino terminal o un compost hidroxil terminal amb un isocianat. El component R ha d'estar compost per una resina amino terminal i un extensor de cadena amino terminal. La resina amino terminal no ha de contenir cap component hidroxil ni catalitzador, però pot contenir un agent auxiliar per facilitar la dispersió de pigments.
Com a nou material de recobriment, la poliurea ha canviat completament la percepció dels enginyers sobre els recobriments anteriors. Com que cap altre material de recobriment no pot suportar la força total i el desgast més sever del martell i, alhora, té suficient flexibilitat, en el cas de la poliurea, on es produeix una fractura de formigó o una deformació de l'estructura metàl·lica quan es produeix una expansió i contracció significativa. La pel·lícula de recobriment no es trenca, fins i tot en condicions anormals, com ara les conductes que sobresurten i les depressions, pot cobrir completament tota la superfície de la peça. Aquestes excel·lents propietats garanteixen la longevitat i la fiabilitat de la poliurea en aplicacions d’enginyeria, i la seva llarga durada de 30 a 50 anys posa de manifest l’alt rendiment del cost de la poliurea.
